Mickey Mouse a la Roca Gris

Massa aprop de la Tarantel·la en tot moment, la Mickey Mouse, s’hi intenta allunyar, allunyat-se també del que és lògic…

Perquè la roca no et porta per on va la M.M. et porta cap a la Tarantel·la i aquesta ja hi és… Només els dos primers llargs es salven de la crema i des d’allí recomanem de totes totes anar a buscar la Tarantel·la.

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord. Passarem pel peu del Pollegó de la Vinya Nova. Continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Ara prenem la canal que baixa entre la Roca Gris i el Pollegó Oest i seguim uns metres fins que localitzem una corrua de parabolts que pertanyen a la via Mickey Mouse.

L1(V)

Així doncs, enfilem la corrua de parabolts que ens porten a través d’una agradable placa amb bona roca. Es tracta d’una escalada plaent i generosament protegida a base de moltes expansions. 40 metres

L2(6a+)

Des de la reunió ens enfilem a la placa que tenim a la nostre esquerra, aquesta és vertical i amb molt bona roca. Es tracta d’una tirada de continuïtat, ben equipada, amb algun pas una mica més difícil entre la segona i la tercera xapa, però sempre sobre rocam de primera. 40 metres.

L3(IV+)

En aquesta reunió ja som pràcticament sobre la via veïna. Sortim a llaçar una savina i seguim per una fissura fàcil. En contes d’anar cap a l’esquerra a buscar la reunió de la Tarantel·la, com seria lògic, la via segueix recte i en tendència a la dreta, fent un traçat del tot estrany. 20 metres.

L4(IV+)

De nou seguim més o menys recte amunt, intentant evitar la Tarantel.la fins que arribem a un llavi, aleshores -tot i que la lògica diu d’anar a l’esquerra, amb millor roca- la via fa un petit flanqueig a la dreta sobre roca una mica bruta. Un cop fet en flanqueig, recte amunt fins a la reunió (2 metres a la dreta de la Tarantel·la).

L5(V+)

Aquesta darrera tirada és absolutament lamentable, fent equilibris per no trepitjar el diedre de sortida, donant com a resultat uns primers metres molt forçats, que et conviden a trepitjar la via veïna. 20 metres.

Descens:

Amb cordes de 60 des de la R5 rapelem fins la R3 (50 metres) i de la R3 a la R2 de la via Koyaniskatsi (30 metres)  i des d’aquesta al terra (50 metres). També podem acabar d’arribar fins al cim i rapelar pel sistema de ràpels de l’Urquiza-Olmo.

El que més m’ha agradat:

• Primera tirada agradable.
• Bon segon llarg, amb molt bona roca, tot i que ja comença a ser forçat cap a la dreta.

El que no m’ha agradat tant:

• La via està encaixada amb calçador, massa aprop de la Tarantel·la.
• Aquest fet fa que el traçat vagi per on no toca.
• El darrer llarg és patètic, si no vols trepitjar la Tarantel·la millor no obrir res i sortir pel diedre, com van fer els de l’Esparraguera.